dijous, d’abril 06, 2006

Afinitats electives

«Per a David, esperant que aquest llibre l'ajudi a trobar les seves afinitats pròpies» diu la dedicatòria que el professor Josep Casals em va signar en un exemplar del seu llibre Afinidades vienesas. Sujeto, lenguaje, arte quan vam coincidir en una conferència. En aquell moment em va avergonyir confessar-li, però les meves afinitats electives coincidien exactament amb les seves.

Coneixia bé tots els protagonistes del seu guardonat assaig: Musil, Kraus, Hofmannsthal, Schnitzler, Broch, Altenberg, Mauthner, Wittgenstein, Schiele, Klimt, Schönberg, Mahler, Kokoschka, Loos, Otto Wagner, Freud, Weininger... i també m'havia capbussat en la literatura secundària: Magris, Riedl, Janik & Toulmin, Daviau, Pérez Gay, García Ponce, Valverde, Casullo, Marizzi & Muñoz, Fischer, Cacciari. M'hi sentia molt proper. Amb els anys el meu centre de gravetat literari s'ha desplaçat una mica en el temps (endavant) i en l'espai (cap a l'est), però aquells autors continuen essent un ferm ancoratge i un referent ineludible.

Algun cop he citat l'evocadora imatge dels cercles concèntrics que descriuen les ones de la superfície de l'aigua d'un estany quan hi llencem una pedra amb força. Aquells lúcids vienesos del tombant de segle foren el punt exacte on va caure, i encara segueixo recorrent els cercles; cada cop més llunyans, més tènues, potser menys captivadors, però tan indissolublement lligats a aquell impacte com la vibració originària.