dijous, de juliol 06, 2006

Adan Kovacsics

... y lo mesmo harán todos aquellos que los libros de verso quisieren volver en otra lengua: que, por mucho cuidado que pongan y habilidad que muestren, jamás llegarán al punto que ellos tienen en su primer nacimiento.
Miguel de Cervantes


Aquesta cita, sintetitzada segles més tard en la màxima italiana «Traduttore, traditore!», manifesta la incompresa, vilipendiada tasca dels traductors. Si els escriptors ocupen un lloc privilegiat en aquest epistolari, és de justícia enrecordar-nos d'aquells que estan rera el teló, entre bambolines, i que constitueixen un col·lectiu massa sovint ignorat o menystingut.

Pel que fa a la literatura centreeuropea, la llengua castellana és molt afortunada: compta amb grandíssims traductors tals com Sergio Pitol, Juan José del Solar, Jordi Llovet, Judith Xantus, Berta Vias Mahou... I entre tots ells, algú el treball del qual tinc en gran estima: Adan Kovacsics.

Adan Kovacsics va néixer a Santiago de Xile el 1953 en el si d'una família hongaresa, va estudiar filologia romànica, filologia anglesa i filosofia a Viena i resideix a Barcelona des de 1980. S'ha especialitzat en traduccions de l'alemany i l'hongarès, un dels pocs dels que disposem en aquest difícil idioma. La seva prosa és acurada i sap trobar el to adequat per a cada autor, sense trair la seva veu. La seva feina ha estat reconeguda internacionalment, i ha estat premiat en nombroses ocasions.

Les lleixes de la meva biblioteca estan plenes de llibres amb el nom de Kovacsics imprès –petit, amagat, tímid, com disculpant-se–, que les honora. Kafka, Kraus, Von Doderer, Altenberg, Klemperer, Benjamin entre els autors germànics traduïts; Kertész, Nádas, Esterházy, Konrád, Bodor, Krasznahorkai, Illyés, Bartis, Pap entre els hongaresos.

Bona feina. Gràcies, doncs.