dimarts, d’octubre 24, 2006

Les dones al mercat de treball: una aproximació polèmica

Un tema espinós, sens dubte. Però Kingsley Browne s'hi atreveix. A Trabajos distintos (1998), Browne –professor de Dret de la Wayne State University de Michigan– intenta explicar perquè fracassen totes les polítiques destinades a igualar el comportament laboral entre homes i dones. La diferència en l'elecció de les ocupacions, del rol que es vol jugar a l'empresa, ¿és fruit d'un jou patriarcal del que és impossible desfer-se'n? I aquesta estructura social, d'existir, ¿és el llegat d'una estructura artificial de dominació o té arrels en la nostra naturalesa?

Abans de que el pensament políticament correcte se li llanci a la jugular, Browne deixa clar que no advoca per excloure a les dones del mercat de treball ni recloure-les en les tasques de la llar o d'altres d'entitat menor (en termes de reconeixement social), ni ignora ni menysté les discriminacions laborals reals que puguin existir, ni tampoc qüestiona en cap moment la capacitat que tenen les dones per asssolir les mateixes fites professionals que els homes. Ans el contrari: des de la defensa de la plena llibertat individual, intenta esbrinar si determinades situacions que s'observen en el mercat de treball (la desigual presència d'homes respecte de dones en càrrecs directius, per exemple) són conseqüència únicament de l'entorn social –i per tant, modificables amb les polítiques adequades– o pel contrari tenen una base biològica, que explicaria perquè aquestes polítiques de «discriminació positiva» (horrible oxímoron) o de simple enginyeria social no acaben de tenir l'èxit esperat. En el cas comentat, les empreses premien unes determinades qualitats (competitivitat, agressivitat, seguretat en sí mateix), sacrificis i renúncies (prolongació de la jornada laboral, viatges freqüents, temporades lluny de la família) que els homes estan majoritàriament més disposats a fer que les dones.

Trabajos distintos, pertanyent a la col·lecció Darwinismo Hoy de l'editorial Crítica (traducció al castellà del programa Darwin@LSE de la London School of Economics), aprofundeix en la confrontació entre les visions innatista i conductista de l'activitat humana (el famós debat nature vs. nurture), en el mateix sentit que ho feia Una izquierda darwiniana de Peter Singer. És evident que aquest debat, en la mesura que pot tenir una traducció en termes polítics, serà llarg, complex i, malauradament, maniqueu.