La pura veritat

Senyors i senyores, la veritat existeix (i ens és molt útil).

Sorprenentment, aquesta frase semblarà una perogrullada per alguns i una intolerable arrogància intel·lectual per a d'altres. El professor Harry G. Frankfurt ens delecta a On truth (2006) amb la seqüela natural d'aquell On bullshit del que ja ens vam ocupar. A lloms de gegants –Spinoza, Kant, Montaigne–, Frankfurt escomet la meritòria tasca d'ensenyar-nos de nou allò que no se'ns hauria d'haver oblidat mai.

«The notions of truth and factuality are indispensable, then, for imbuing the exercise of rationality with meaningful substance. They are indispensable even for understanding the very concept of rationality itself. [...] We cannot think of ourselves as rational creatures at all unless we think of ourselves as creatures who recognize that facts, and true statements about the facts, are indispensable in providing us with reasons for believing (or for not believing) various things and for taking (and for not taking) various actions.»

Si a propòsit d'On bullshit citava l'estúpid –i perillós– quiasme de José Luis Rodríguez Zapatero («No es cierto que la verdad nos hace libres, es la libertad la que nos hace más verdaderos») com a feridor exemple de la substitució de la fidelitat a la veritat per la fidelitat a un mateix, la cita del nou llibre em remet d'immediat a un altre polític, Artur Mas, i la seva referència a les llegendes sobre la fundació de la nació catalana, davant la tomba de Guifré el Pilós (30.10.2006):

«La seva inexactitud històrica no les fa menys valuoses o menys certes, tot el contrari.»

Mastegueu lentament aquesta frase, cada paraula. Assaboriu-la, paladegeu-la: hi ha tota una ideologia al darrera.