dimecres, de desembre 27, 2006

Vells amics retrobats

L'hora del retrobament. Han passat sis mesos, no és tant, però se'ls enyora. Els escruto amb la mirada, en silenci. Vells, bons amics i alguns simples coneguts. M'atanso i prenc La caiguda, d'Albert Camus. Ara ja és inseparable de la representació de Francesc Orella al TNC, fa unes temporades. Quantes vegades no hauré rellegit les pàgines d'aquest llibre!

«La qüestió no és pas conservar la lògica, sinó capejar-la, i sobretot, i tant!, sobretot evitar el judici. No dic pas evitar el càstig, perquè el càstig sense judici és suportable. Hi ha un mot, per cert, que garanteix la nostra innocència: desgràcia. No, es tracta d'estalviar-se el judici, d'evitar que et jutgin sempre sense pronunciar mai cap sentència.»

«No sabia que la llibertat no és una recompensa, ni una condecoració que se celebri amb xampany. Ni tampoc un regal, una capsa de bombons per a llepar-vos-en els dits. Oh no!, és una càrrega, al contrari, i una cursa de fons, ben solitària, ben esgotadora. [...] Al final de qualsevol llibertat hi ha una sentència; vet aquí per què la llibertat pesa massa.»

Enteneu per què no és fàcil estar lluny d'ells?