Connexions

L'aprovació per part del Parlament de Catalunya del decret que regula l'exercici de determinades teràpies naturals i la seva relació amb el relativisme cognitiu m'han fet sentir-me obligat a tornar al tema de la veritat i les seves implicacions en la gestió pública. En aquell post ja advertia que molts debats que semblen purament intel·lectuals tenen un reflex en la filosofia que impregna les decisions polítiques. El llenguatge dels responsables polítics no és innocent, i fins i tot involuntàriament deixa entreveure els principis en els que s'inspira. Quan Zapatero afirma que «las palabras y los términos deben estar al servicio de la política y no la política al servicio de las palabras», evidencia l'ús instrumental que fa de la veritat (o pitjor encara, l'absoluta indiferència al respecte). Quan Artur Mas diu que «la inexactitud històrica [de les llegendes sobre el naixement de la nació catalana] no les fa menys valuoses o menys certes, tot el contrari», està expressant quelcom similar. El llenguatge no pot deslligar-se de la moral.

La majoria de temes que m'interessen tenen una connexió entre si. Alguns d'aquests vincles són molt evidents i d'altres no tant, però el cert és que he anat descobrint les matèries precisament per les relacions existents entre elles, mogut per la curiositat, i penso que és bo no perdre aquesta visió de conjunt. En el cas de la filosofia del llenguatge, la ciència del coneixement, l'epistemologia científica, les teories sobre el concepte de veritat, etc. les relacions més òbvies poden sintetitzar-se com segueix:

Les teories de la veritat pròpiament dites poden ser molt abstractes i complexes, i moltes d'elles estan fonamentades en la lògica i també en la filosofia del llenguatge. S'ha investigat molt profundament al respecte durant el segle XX: Peirce, James, Blanshard, Russell, Tarski, Bradley, Davidson, Dummett, Kripke, Strawson, Putnam, Ramsey i Horwich són alguns dels pensadors que han fet aportacions molt rellevants. Tard o d'hora hauré d'entrar-hi per a tenir una visió més acurada; Richard L. Kirkham té una bona introducció a la matèria, i també s'han editat algunes compil·lacions de textos històrics. En castellà hi ha el llibre de Nicolás i Frapolli. Tanmateix, el lector no especialitzat pot començar per obres on s'exposen les conseqüències pràctiques de les diferents perspectives per a la política i l'ètica. Això és el que vaig cercar a On bullshit i On truth de Harry Frankfurt, i sobre el que he volgut insistir a La importancia de la verdad, de Michael P. Lynch, de la que parlaré en el proper post.