La filosofia del llenguatge a través de la història

Definir i delimitar l'àmbit de la filosofia del llenguatge no és una tasca senzilla, perquè aquesta pot abordar-se des de diferents òptiques. Per a Luis M. Valdés Villanueva, compilador d'una monografia de textos clàssics: «La filosofía del lenguaje no es lingüística. [...] La filosofía del lenguaje no es tampoco, como se ha afirmado a veces, filosofía de la lingüística. Esta última es una rama de la filosofía de la ciencia, paralela a la filosofía de la matemática o a la filosofía de la física, mientras que la filosofía del lenguaje es un área substantiva de la investigación filosófica. [...] Finalmente, la filosofía del lenguaje no es filosofía lingüística». Discutible. La seva caracterització és la de l'anomenat «gir lingüístic»: «Los problemas filosóficos son problemas esencialmente lingüísticos y su solución (o disolución) requiere bien una reforma del lenguaje o una elucidación más adecuada de su funcionamiento».

En un altre post havia parlat de les teories del llenguatge des del punt de vista cognitiu arran de la lectura de Los orígenes del lenguaje. Ara intento fer-me una idea des del punt de vista de la filosofia. Abans d'enfrontar-me directament amb els autors essencials prefereixo assentar les idees acudint a la Historia de la filosofía del lenguaje del professor Mauricio Beuchot, autor també d'una història de la semiòtica i d'una tractat sobre hermenèutica.

Malgrat que les fonts secundàries haurien de ser en principi més accessibles, el llibre de Beuchot és una obra per a iniciats. Suposa al lector un coneixement dels problemes de la filosofia del llenguatge, i aleshores li presenta un panorama històric de les diferents respostes al llarg de la història. Les pretensions del llibre (resumir en 327 pàgines les idees sobre el llenguatge des dels presocràtics fins al present) són massa ambicioses, i el preu a pagar és una inevitable manca de pedagogia en les explicacions. La profusa bibliografia converteix el text en una bona referència de consulta, una porta d'accés a obres més especialitzades on el lector interessat podrà aprofundir en qualssevol d'aquests autors o períodes.

Afortunadament, l'autor entra en més detall en les teories contemporànies, i dedica més esforços a explicar els conceptes principals de la teoria estructuralista de Saussure, de l'atomisme lògic de Russell, de les dues etapes de Wittgenstein i de l'enfocament pragmatista, per exemple. De tota manera, això no és suficient per a que el llec pugui trobar en aquesta obra una bona iniciació a la matèria.