dimecres, d’abril 18, 2007

L'univers schulzià

L'obra del polonès Bruno Schulz –de qui ja hem parlat en una altra ocasió– no és molt prolixa, però sí obscura i no resulta senzill desxifrar moltes de les seves claus. A part del perfil biogràfic de Jerzy Ficowski (el rescatador de Schulz, així com Seelig ho fou de Walser), Schulz (1999), de Jerzy Jarzębski, és l'únic estudi literari que he trobat sobre l'obra de Bruno Schulz traduït al castellà. L'assaig, a més d'una breu biografia, tracta la faceta de Schulz com a dibuixant, la recepció de la seva obra, i el que és més interessant, aborda un detallat anàlisi de l'univers schulzià.

Hi ha en la literatura de Schulz la construcció de tota una mitologia, amb evidents connexions amb el judaïsme, comunitat de la que formava part. Passejar pels carrers de Drohobycz després d'haver passat pel sedàs de Schulz és una experiència fantàstica.

La Creació juga un paper essencial en aquest univers; sempre és herètica, prohibida, i desencadena forces ocultes sobre les que després no es té cap control –es juga a ser Déu, com el Frankenstein de Mary Shelley–. Les criatures engendrades, els Maniquins i les titelles, són grotesques, tolides, defectuoses. Aquestes figures ja són, per analogia, formes imperfectes de la vida, però és que a més l'autor les hi dóna forma inacabada o degradada: les hi arrebassa les extremitats, les hi esparraca els vestidures... (un incís: val la pena recordar l'estimulant aproximació dels germans Quay en el documental d'animació Street of Crocodiles). L'altre producte de l'alquímia schulziana són les figures meitat humanes, meitat animals; transformacions que ens adrecen a la literatura de Franz Kafka, que Schulz coneixia bé per ser-ne traductor al polonès. En ambdós casos la imperfecció és la nota dominant, símbol de la Derrota i del Pecat Original.

Qui experimenta amb la creació prohibida és el Pare, figura d'un profund simbolisme. En el Pare dels relats de Schulz hi trobem trets de les grans figures de la tradició judeocristiana: Moisès, Jacob... El Pare és un guia, un demiürg, algú que escapa a les rígides lleis de la realitat i que és capaç de situar-se en un pla sobrenatural. L'interés de Schulz per aquests motius pot deure's al període històric que li va tocar viure, una època d'intensos canvis en la concepció científica del món. L'escriptor Stefan Chwin ha suggerit que la fascinació per les manipulacions fallides i les particulars característiques dels maniquins poden estar connectades amb els avenços mèdics d'aquells anys, els dels inicis de les pròtesis i dels transplantaments.

I si el Pare és important, també ho és la figura de l'Infant. Com en tants altres autors, la infantesa per a Schulz té un regust a Arcàdia perduda, i el nen és un Messies per venir. Aquest infant experimentarà la Iniciació en els misteris de la vida i de l'erotisme, tret aquest últim molt menys explícit que en els seus dibuixos, farcits d'imatgeria sadomasoquista.

El centre del micro-univers schulzià és la Botiga, on el Pare compleix la missió de resoldre el misteri de la vida. Imbuït de la concepció jueva sobre l'estructura socioeconòmica de la comunitat, atorga a la pràctica del comerç un origen sacre, arrelat en la mitologia. Així, el llibre de comptabilitat representa les Sagrades Escriptures, revelador de l'ordre mític que regeix el cosmos. Tot es transforma dins la Botiga: la simple venda d'unes teles és percebuda pel Nen com un desplegament de poder del Pare. El caràcter laberíntic i fabulós del temps apareix en el tretzè mes del calendari jueu, un territori en el que la realitat no ha de seguir les normes que l'encotillen la resta de l'any i que és propici per a la Poesia.

Aquestes notes poden donar una idea de la riquesa de la literatura de Bruno Schulz, d'acord amb la interpretació que en fa d'ella Jarzębski. El millor és atansar-s'hi i gaudir-la per un mateix.