dimecres, de juliol 11, 2007

[...]

Patriotism is the last refuge of a scoundrel
Samuel Johnson




Un paràgraf de l'article de David González a l'Avui de diumenge:

Xavier Vendrell és un patriota de pedra picada que als anys 80 [...] va fer el salt a ERC des de l'independentisme de carrer al Baix Llobregat (MDT, Catalunya Lliure) sense renunciar a res.

L'Avui, sempre tan condescendent amb les ovelles esgarriades.

Xavier Vendrell i Segura, actual vicesecretari general de Coordinació Interna i Acció Electoral d'ERC i ex-conseller de Governació i Administracions Públiques, va cometre dos atemptats amb explosius: el primer, el 8 de setembre de 1989, contra l'oficina de l'INEM de l'Hospitalet de Llobregat; el segon, el 7 d'abril de 1990, contra la companyia Hidroeléctricas del Segre a Olesa de Montserrat. La renúncia a la violència per aconseguir objectius polítics sempre és benvinguda, però qualificar d'«independentisme de carrer» el que era terrorisme és un eufemisme indecent que embrut a qui l'utilitza.

«Patriota de pedra picada», diu... Misèries catalanes que fan venir basques.

2 comentaris:

lola ha dit...

I que el fessin conseller de governació recorda el ministeri de justícia per a García Oliver.
Allò pitjor, com assenyales, són els predicadors de la causa; m'enerven més que la biografia d'en Vendrell, ell sabrà què n'ha de fer.

LOla

Anònim ha dit...

quin blog més infecte que teniu

no deixa de ser tragicòmic que aneu amb aquestes pretensions d'alta volada

quina gent més trista sou aquests patrioters espanyols