Nádas
Péter Nádas és indiscutiblement un dels grans autors de la literatura europea actual, però no sembla gaire ben tractat per les editorials espanyoles. Love (Szerelem, 1979) és un relat que no ha estat traduït al castellà, però del que es pot trobar una versió en anglès per Imre Goldstein.
Love és una obra menor, un exercici de virtuosisme narratiu, pura pirotècnia. En ella l'autor s'afanya a descriure estats extrems de la consciència, els de dos joves amants sota els efectes de les drogues. La prosa intenta afaiçonar les sensacions confuses del cos, la dificultat per distingir la realitat d'allò imaginat, la vertiginosa mal·leabilitat del temps... Aquest és un tema recorrent a la seva obra –que apunta a Proust, Joyce i Faulkner–, i té molts punts en comú amb el relat La propia muerte.
Però no és aquest el Nádas que més admiro, sinó el prodigiós arquitecte que basteix les novel·les amb sofisticades estructures, el de l'extraordinari Libro del recuerdo o El final de una saga. I també el Nádas cronista de la història contemporània d'Hongria, el de la vida sota el règim de Mátyás Rákosi, la revolució del 56 i el tímid aperturisme de János Kádár. I és que la vida de l'escriptor està estretament lligada a la història política del seu país: els seus pares eren membres del Partit Comunista durant la Segona Guerra Mundial (quan Hongria, sota el govern de Ferenc Szálasi, era aliada de Hitler) i exerciren càrrecs a l'administració comunista després de la guerra. La seva mare va morir quan Nádas tenia tretze anys i el 1958 el seu pare, que era cap de departament en un dels ministeris, fou acusat calumniosament de malversació. Tot i que el tribunal l'exonerà de tots els càrrecs, la pressió el va dur a suïcidar-se: Nádas quedà orfe als setze anys.
Jo no perdo l'esperança i espero veure traduïda Párhuzamos történetek (Històries paral.leles), la seva darrera novel.la: més de 2,000 pàgines en tres volums que li han costat 18 anys de treball. A Hongria s'acaba de publicar també un recull d'assaigs (Hátországi napló) sobre temes diversos.
Love és una obra menor, un exercici de virtuosisme narratiu, pura pirotècnia. En ella l'autor s'afanya a descriure estats extrems de la consciència, els de dos joves amants sota els efectes de les drogues. La prosa intenta afaiçonar les sensacions confuses del cos, la dificultat per distingir la realitat d'allò imaginat, la vertiginosa mal·leabilitat del temps... Aquest és un tema recorrent a la seva obra –que apunta a Proust, Joyce i Faulkner–, i té molts punts en comú amb el relat La propia muerte.
Però no és aquest el Nádas que més admiro, sinó el prodigiós arquitecte que basteix les novel·les amb sofisticades estructures, el de l'extraordinari Libro del recuerdo o El final de una saga. I també el Nádas cronista de la història contemporània d'Hongria, el de la vida sota el règim de Mátyás Rákosi, la revolució del 56 i el tímid aperturisme de János Kádár. I és que la vida de l'escriptor està estretament lligada a la història política del seu país: els seus pares eren membres del Partit Comunista durant la Segona Guerra Mundial (quan Hongria, sota el govern de Ferenc Szálasi, era aliada de Hitler) i exerciren càrrecs a l'administració comunista després de la guerra. La seva mare va morir quan Nádas tenia tretze anys i el 1958 el seu pare, que era cap de departament en un dels ministeris, fou acusat calumniosament de malversació. Tot i que el tribunal l'exonerà de tots els càrrecs, la pressió el va dur a suïcidar-se: Nádas quedà orfe als setze anys.
Jo no perdo l'esperança i espero veure traduïda Párhuzamos történetek (Històries paral.leles), la seva darrera novel.la: més de 2,000 pàgines en tres volums que li han costat 18 anys de treball. A Hongria s'acaba de publicar també un recull d'assaigs (Hátországi napló) sobre temes diversos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada