dimecres, de desembre 12, 2007

Buchenwald

Condueixo per la carretera que porta al camp –rosta, flanquejada d'arbres esfullats pel fred hivernal, fantasmagòricament solitària– amb un estremiment a l'espinada. Els escassos dos kilòmetres de trajecte em semblen una eternitat. La reixa de l'entrada està afaiçonada amb una macabra inscripció de benvinguda: Jedem das Seine, «a cadascú el que és seu». Som a Buchenwald.




Després de recórrer el Lager en silenci i de tenir un record per les víctimes –Améry, Kertész, Antelme, Semprún i les desenes de milers anònimes–, m'adono que només dues hores abans dinàvem a Weimar. Weimar, la ciutat de Schiller i Goethe («vet aquí un home», penso, ara que venim d'Erfurt). Mil vegades dit, ho sé: humanisme i barbàrie, tan a prop.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ingènits, inherents?

Seguisc el vostre blog des de fa un temps. Una salutació des de València.

David Robert ha dit...

Ingènits, inherents? Vull pensar que no... a què aferrar-nos, si ni la fe en l'home ens queda?

Salutacions.