Febrer del 70: Munic a l'escaquer de l'Orient Mitjà
Enguany es commemora el seixantè aniversari de la fundació de l'estat d'Israel. La ciutat de Munic ha estat escenari involuntari de l'externalització d'aquest llarg i sagnant conflicte en vàries ocasions. La més tristament famosa és el segrest el 5 de setembre de 1972 dels atletes israelians que participaven als Jocs Olímpics, amb el tràgic desenllaç d'onze esportistes i un oficial de la policia contraterrorista alemanya morts. L'anomenada «Massacre de Munic», que va decidir Golda Meir a ordenar al Mossad l'eliminació, onsevulla que es trobessin, dels dirigents de Setembre Negre que havien planificat i organitzat la matança (l'operació Mivtzah Za'am Hael, «Còlera de Déu»), és ben coneguda, i més encara després del recent film de Steven Spielberg. Però jo vull parlar sobre dues altres, anteriors en el temps i de menor ressò internacional.
La primera va tenir lloc el 10 de febrer de 1970. Dos jordans i un egipci, membres del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP), van atacar amb pistoles i granades de mà l'autobús d'enllaç de l'avió de la companyia israeliana Al El a l'aeroport de Munic. Un passatger va morir en llençar-se sobre una de les bombes per a salvar els altres, i vuit més (onze, segons altres fonts) van resultar ferits. Entre els ferits s'hi trobava l'actriu Hannah Marron, a qui van haver d'amputar una cama. Després de l'atemptat les sinagogues i els centres de la comunitat jueva a la República Federal Alemanya van restar sota protecció policial. Els terroristes van ser detinguts i empresonats, però pocs mesos després van ser posats en llibertat en intercanvi pels hostatges presos en els segrestos de Dawson's Fields, els que protagonitzaren membres del FPAP el setembre de 1970 amb el segrest, desviament a Jordània i detonació (prèvia evacuació del passatge) de quatre avions comercials. Els fets de Dawson's Fields suposaren una humiliació política per al rei Hussein de Jordània, incapaç de controlar els terroristes instal·lats al seu propi territori, i foren el desencadenant de la duríssima repressió coneguda com a «setembre negre».
Només tres dies més tard, el 13 de febrer de 1970, la ciutat va patir un altre atemptat, més cruel fins i tot: l'incendi provocat de la Llar de Jubilats Jueva. Set residents hi van perdre la vida i nou més van resultar ferits. Es va oferir una recompensa de 100,000 DM (25,000 dòlars) per a qualsevol pista que conduís a la detenció dels criminals, sense èxit. El president de la RFA Gustav Heinemann i el ministre de l'interior Hans-Dietrich Genscher van ser presents al funeral per les víctimes, i el govern contribuí a la reconstrucció de la llar amb un donatiu d'un milió de marcs. La biblioteca jueva de Munic va rebre el nom d'una de les víctimes, Siegfried Oppenheimer. Aquesta acció terrorista evidencia fins a quin punt els atacs no eren antisionistes, ni tan sols antiisraelians, sinó purament antisemites. Aquests fets van servir per estretir relacions entre Israel i l'RFA, que intentaven normalitzar-se —no sense dificultats pel viu record de l'Holocaust— des de feia uns anys. El mateix mes de febrer de 1970 el ministre israelià d'afers exteriors Abba Eban va visitar oficialment l'Alemanya occidental, la primera visita d'aquestes característiques des de la creació de l'Estat d'Israel. La visita, marcada per les extremes mesures de seguretat, va incloure una visita al camp de concentració de Dachau, on Eban va resar un kaddish. Es signà el cinquè acord d'ajuda econòmica entre els dos països i molts altres ajuts a projectes culturals. Aquell mateix any la col·laboració mútua es va intensificar amb altres accions: a l'estiu, les companyies teatrals Habimah i Cameri visitaren el país convidades pel govern, Israel va tenir representació al festival de cinema de Berlín, vint-i-dues editorials israelianes van participar a la Fira de Frankfurt, etc.
Els atemptats antisemites no es van deturar aquí, tot i que molts d'ells es van aconseguir frustrar. A tall d'exemple, el 31 de juliol de 1982 una bomba va esclatar dins una maleta a la terminal de la companyia El El a l'aeroport de Riem i va ferir cinc persones. El 14 de març de 1996 a Amberes la policia belga va trobar explosius i morters destinats a Munic a l'Iran Kollahdooz, un buc de càrrega iranià. En una data tan propera com el 9 de setembre de 2003 la policia alemanya va requisar grans quantitats de TNT, armes de foc i granades al grupuscle neonazi Kameradenschaft Süd, que pretenien atemptar contra un acte en commemoració de l'aniversari de la Kristallnacht. La cerimònia, que havia de marcar la construcció de la nova sinagoga de la ciutat, havia de comptar amb la presència del president federal Johannes Rau i altres personalitats polítiques.
[Es pot trobar més informació en l'American Jewish Year Book de 1971, en els capítols dedicats a l'Europa Central (p. 389) i a Israel (p. 431)]
La primera va tenir lloc el 10 de febrer de 1970. Dos jordans i un egipci, membres del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP), van atacar amb pistoles i granades de mà l'autobús d'enllaç de l'avió de la companyia israeliana Al El a l'aeroport de Munic. Un passatger va morir en llençar-se sobre una de les bombes per a salvar els altres, i vuit més (onze, segons altres fonts) van resultar ferits. Entre els ferits s'hi trobava l'actriu Hannah Marron, a qui van haver d'amputar una cama. Després de l'atemptat les sinagogues i els centres de la comunitat jueva a la República Federal Alemanya van restar sota protecció policial. Els terroristes van ser detinguts i empresonats, però pocs mesos després van ser posats en llibertat en intercanvi pels hostatges presos en els segrestos de Dawson's Fields, els que protagonitzaren membres del FPAP el setembre de 1970 amb el segrest, desviament a Jordània i detonació (prèvia evacuació del passatge) de quatre avions comercials. Els fets de Dawson's Fields suposaren una humiliació política per al rei Hussein de Jordània, incapaç de controlar els terroristes instal·lats al seu propi territori, i foren el desencadenant de la duríssima repressió coneguda com a «setembre negre».
Només tres dies més tard, el 13 de febrer de 1970, la ciutat va patir un altre atemptat, més cruel fins i tot: l'incendi provocat de la Llar de Jubilats Jueva. Set residents hi van perdre la vida i nou més van resultar ferits. Es va oferir una recompensa de 100,000 DM (25,000 dòlars) per a qualsevol pista que conduís a la detenció dels criminals, sense èxit. El president de la RFA Gustav Heinemann i el ministre de l'interior Hans-Dietrich Genscher van ser presents al funeral per les víctimes, i el govern contribuí a la reconstrucció de la llar amb un donatiu d'un milió de marcs. La biblioteca jueva de Munic va rebre el nom d'una de les víctimes, Siegfried Oppenheimer. Aquesta acció terrorista evidencia fins a quin punt els atacs no eren antisionistes, ni tan sols antiisraelians, sinó purament antisemites. Aquests fets van servir per estretir relacions entre Israel i l'RFA, que intentaven normalitzar-se —no sense dificultats pel viu record de l'Holocaust— des de feia uns anys. El mateix mes de febrer de 1970 el ministre israelià d'afers exteriors Abba Eban va visitar oficialment l'Alemanya occidental, la primera visita d'aquestes característiques des de la creació de l'Estat d'Israel. La visita, marcada per les extremes mesures de seguretat, va incloure una visita al camp de concentració de Dachau, on Eban va resar un kaddish. Es signà el cinquè acord d'ajuda econòmica entre els dos països i molts altres ajuts a projectes culturals. Aquell mateix any la col·laboració mútua es va intensificar amb altres accions: a l'estiu, les companyies teatrals Habimah i Cameri visitaren el país convidades pel govern, Israel va tenir representació al festival de cinema de Berlín, vint-i-dues editorials israelianes van participar a la Fira de Frankfurt, etc.
Els atemptats antisemites no es van deturar aquí, tot i que molts d'ells es van aconseguir frustrar. A tall d'exemple, el 31 de juliol de 1982 una bomba va esclatar dins una maleta a la terminal de la companyia El El a l'aeroport de Riem i va ferir cinc persones. El 14 de març de 1996 a Amberes la policia belga va trobar explosius i morters destinats a Munic a l'Iran Kollahdooz, un buc de càrrega iranià. En una data tan propera com el 9 de setembre de 2003 la policia alemanya va requisar grans quantitats de TNT, armes de foc i granades al grupuscle neonazi Kameradenschaft Süd, que pretenien atemptar contra un acte en commemoració de l'aniversari de la Kristallnacht. La cerimònia, que havia de marcar la construcció de la nova sinagoga de la ciutat, havia de comptar amb la presència del president federal Johannes Rau i altres personalitats polítiques.
[Es pot trobar més informació en l'American Jewish Year Book de 1971, en els capítols dedicats a l'Europa Central (p. 389) i a Israel (p. 431)]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada