Garton Ash a les revolucions del 89
La lectura de Konwicki m'ha despertat la curiositat per saber més sobre dos temes: un, el rol de la dissidència en la caiguda dels règims comunistes de l'Europa Central, i dos, el debat que a mitjans dels anys vuitanta va tenir lloc entre els intel·lectuals per a (re)definir —o reinventar— la identitat centreeuropea. Mentre espero que arribi una comanda de llibres sobre aquests punts i miro de trobar el temps que es mereixen, vaig obrint boca amb un llibret que l'historiador anglès Timothy Garton Ash va escriure de resultes de la seva experiència personal durant els mesos que van sacsejar els governs comunistes de Polònia, Txecoslovàquia, Hongria i l'Alemanya de l'Est: The Magic Lantern: The Revolution of '89 Witnessed in Warsaw, Budapest, Berlin and Prague. El títol prové del teatre praguenc Laterna Magika en el que es reunien Havel, Klaus, Komárek i la resta de membres del Fòrum Cívic txec.
Timothy Garton Ash és un dels historiadors que més va fer per traslladar a l'opinió pública europea i americana els moviments socials que es produïen al si dels règims comunistes de l'Europa Central i la importància que tenia donar suport a la dissidència democràtica. Col·laborador habitual de The New York Review of Books i articulista sindicat a alguns dels millors diaris mundials, el seu paper no va ser el de simple cronista, sinó que s'involucrà en els debats i hi contribuí d'una manera destacada. The Magic Lantern és un llibre d'ambicions modestes: no pretén passar per un estudi exhaustiu de la història de la fi del comunisme, ni tan sols de la història de la dissidència centreeuropea, sinó relatar sobre el terreny uns esdeveniments que va tenir la fortuna de viure en primera persona. Naturalment Garton Ash no pot ser a tot arreu al mateix temps ni tenir coneixement de tot el que passa entre bastidors. Situats en el moment d'escriptura del llibre, aquesta només pot ser una tasca per al futur, quan es conegui el desenllaç de totes aquestes revolucions («refolucions» les anomena l'autor, per trobar-se a mig camí entre la reforma i la revolució), es tingui una visió més global dels esdeveniments i més informació dels detalls. Malgrat les limitacions de l'obra, Garton Ash és un espectador privilegiat —és a Varsòvia i Gdańsk durant les primeres eleccions (parcialment) lliures, a Budapest en el reenterrament d'Imre Nagy, a Berlin quan cau el mur i a Praga quan s'inicien els contactes entre govern i oposició— i contagia al lector l'emoció d'estar assistint a canvis històrics. Traça perfils molt precisos dels líders de la dissidència i, sense amagar la simpatia per la seva causa, no dubta en alertar de les ombres que cauran necessàriament sobre tots aquests herois cívics en el cas de que triomfin i es vegin abocats a fer de gestors polítics, a enfrontar-se amb els problemes reals i inevitablement a defraudar part de les expectatives que sobre ells es dipositen.
Timothy Garton Ash és un dels historiadors que més va fer per traslladar a l'opinió pública europea i americana els moviments socials que es produïen al si dels règims comunistes de l'Europa Central i la importància que tenia donar suport a la dissidència democràtica. Col·laborador habitual de The New York Review of Books i articulista sindicat a alguns dels millors diaris mundials, el seu paper no va ser el de simple cronista, sinó que s'involucrà en els debats i hi contribuí d'una manera destacada. The Magic Lantern és un llibre d'ambicions modestes: no pretén passar per un estudi exhaustiu de la història de la fi del comunisme, ni tan sols de la història de la dissidència centreeuropea, sinó relatar sobre el terreny uns esdeveniments que va tenir la fortuna de viure en primera persona. Naturalment Garton Ash no pot ser a tot arreu al mateix temps ni tenir coneixement de tot el que passa entre bastidors. Situats en el moment d'escriptura del llibre, aquesta només pot ser una tasca per al futur, quan es conegui el desenllaç de totes aquestes revolucions («refolucions» les anomena l'autor, per trobar-se a mig camí entre la reforma i la revolució), es tingui una visió més global dels esdeveniments i més informació dels detalls. Malgrat les limitacions de l'obra, Garton Ash és un espectador privilegiat —és a Varsòvia i Gdańsk durant les primeres eleccions (parcialment) lliures, a Budapest en el reenterrament d'Imre Nagy, a Berlin quan cau el mur i a Praga quan s'inicien els contactes entre govern i oposició— i contagia al lector l'emoció d'estar assistint a canvis històrics. Traça perfils molt precisos dels líders de la dissidència i, sense amagar la simpatia per la seva causa, no dubta en alertar de les ombres que cauran necessàriament sobre tots aquests herois cívics en el cas de que triomfin i es vegin abocats a fer de gestors polítics, a enfrontar-se amb els problemes reals i inevitablement a defraudar part de les expectatives que sobre ells es dipositen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada